El dimecres 16 de desembre del 2015 vam fer la sessió per comentar la novel·la El volí d'Auschwitz, de M. Àngels Anglada. Aquesta sessió es va desenvolupar en una aula de l'institut i anava destinada a professors i alumnes conjuntament. Va ser realment interessant; llàstima que hi van assistir molt pocs alumnes.
Aquesta entrada és una mica llarga perquè hi ha molts recursos relacionats amb el tema que tracta la novel·la.
La sessió va començar amb la projecció d'unes fotografies de la visita a Auschwitz de la professora Xon Coll, acompanayades de la "Follia" de Corelli, la música que porta a l'intèrpret els dolorosos records del lager perquè era precisament la peça que va tocar davant del comandant amb el violí construït per Daniel:
Aquí teniu una llista de reproducció de Youtube amb totes les músiques que s'esmenten a la novel·la
Pel que fa a la lectura de l'obra, vam comentar que d'entre els llibres que tracten aquest tema, aquest és un dels més suaus, que l'autora ha volgut denunciar la barbàrie dels camps d'extermini, però sense recrear-se en la crueltat. N'hem ressaltat el seu estil poètic i que el missatge de fons és que l'art, la bellesa i el coneixement que portem amb nosaltres són les úniques coses que ens salven.
Força professores de les que van assistir a la reunió han visitat alguna vegada el camp d'Auschwitz i totes coincideixen que és un lloc que cal visitar perquè els fets que hi van ocórrer no caiguin en l'oblit.
Vam parlar dels fets històrics que van conduir Alemanya al nazisme i del desenvolupament de la persecució antisemita, que es va iniciar als anys 30. També vam veure alguns fragments del documental d'Alain Resnais, Nuit et brouillard (Nit i boira), que pren el nom del decret Nacht und Nebel (agafat al seu torn de l'òpera Rheingold de Wagner), pel qual, durant la Segona Guerra Mundial, el govern nazi va decidir l'eliminació física dels oponents polítics i membres de la resistència en els territoris ocupats. També hi ha un conte de Mercè Rodoreda que porta aquest títol i que tracta del mateix tema.
També vam parlar de Jacques Stroumsa, un jueu de Salònica (Grècia), que va viure una experiència molt semblant a la que M. Àngels Anglada narra a la seva novel·la, tot i que quan la va escriure no es coneixien. Després sí que es van conèixer i es van fer amics. Aquest senyor, que ara ja és mort, va venir diverses vegades a Figueres perquè no es cansava mai d'explicar les seves vivències, amb l'objectiu que el món no oblidés el que van viure milions de jueus.
També vam recordar aquestes paraules:
Primer vingueren a buscar els comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era comunista. Després vingueren pels socialistes i els sindicalistes, i jo no vaig parlar perquè no era ni una cosa ni l'altra. Després vingueren pels jueus, i jo no vaig parlar perquè no era jueu. Després van venir a buscar-me, i llavors ja no quedava ningú que pogués parlar per mi (1945, Martin Niemoeller (pastor protestant, 1892-1984). Erròniament atribuïda a Bertolt Brecht).
El professor santi Musquera, que no va poder venir a la sessió, ens va fer arribar per escrit els seus comentaris. Destaca algunes frases poètiques de la novel·la que li han agradat especialment. Reproduïm el seu comentari final, personal, interessant i molt bonic:
M’han quedat ganes d’experimentar les sensacions del violer quan fabrica l’instrument amb aquella precisió i cura que li envejo. Amb el seu taller tan ordenat, cada cosa al seu lloc. Que bonic és saber d’una cosa! Em va recordar els mestres d’aixa del meu poble, quan feien les barques i que seguien tot el procés des de la preparació de les fustes a dins l’aigua, quan les deformaven amb el foc, quan les treballaven amb l’aixa i finalment anaven construint aquella obra d’art que no tocava com el violí, però que navegava i també la seva fusta era viva entremig de les ones.
Un altre dels temes que vam tractar és el de la literatura concentracionària, és a dir, les obres, ja siguin de ficció o autobiogràfiques, que tener com a tema l'holocaust nazi. En aquest enllaç trobareu una guia de lectura molt completa, amb molts títols sobre el tema, però encara se n'hi podrien afegir alguns, per exemple El diari d'Anna Frank i la novel·la d'Aaron Soazig El no de la Klara, pubicada en català a l'editorial Empúries, ambdues molt recomanables. Si encara en sabeu d'altres, les podeu recomanar en els comentaris.
Per acabar la sessió vam repartir els llibres que llegirem properament: per al professorat, la novel·la de Henning Mankell, Tea bag, que comentaran el dia 4 de febrer, i per als alumnes, Mi familia y otros animales, de Gerald Durrell, que es comentarà el 2 de febrer. Qui encara no tingui els llibres que els reculli per poder-los llegir durant les vacances.
BONES FESTES A TOTHOM!
