El passat divendres,
deu de gener, vam celebrar la sessió final de la segona lectura
d’enguany. Quinze alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO ens vam reunir a
l’Aula de 4tD i allà vam parlar de l’exitosa novel·la Per
tretze raons de l’escriptor americà Jay Asher que la sèrie de
homònima de Netflix ha fet encara més cèlebre.
Als professors que
portem el Club de lectura ens preocupava el tema del llibre —el
suïcidi d’una adolescent—. Però, potser per les sessions
preliminars, per la capacitat de desdramatitzar de l’escriptor o
pel criteri de l’alumnat participant, es va poder parlar amb
naturalitat sense pors ni tabús.
Un factor que de ben
segur també va influir va ser que, aquest cop, les conductores del
Club de Lectura van ser dues alumnes de tercer d’ESO, i no cap
escriptor ni professor. La Tese i l’Anna, l’Anna i la Tese, de
manera magistral, van anar dirigint la conversa avançant capítol a
capítol —sí, d’un en un— ja que a cada episodi introdueix un
nou personatge.
Si va haver algunes
discussions i punts de vista oposats no van ser vers el personatge
principal: tots els lectors van coincidir en que no els hi cau gaire
bé la protagonista.
Potser el que va
frenar o desvirtuar una mica la sessió va ser que, per moments, no
sabíem si estàvem parlant de la sèrie o del llibre. I és que
alguns participants havien visionat els capítols de Netflix però no
havien llegit la novel·la.
En qualsevol cas, i
esperant que per a la propera sessió tothom s’hagi llegit el
llibre, el balanç va ser positiu. Un indicador clar de l’èxit és
que, en allargar-se la conversa sobre la història, les motivacions i
els enigmes de la trama, no va donar temps a visionar un fragment de
la sèrie com teníem previst.
Tempus fugit...
Carpe diem. You know.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada